Cartes des de Venècia

Zusatztext

Igual que tota la vida d'Aurore Dupin ¿coneguda pel pseudònim de George Sand¿, les extenses Lettres d'un voyageur són excepcionals. Les tres primeres, que presentem aquí, són autèntiques joies literàries, inicialment cartes enviades al poeta Alfred de Musset amb qui, entre el 1833 i el 1834, Sand va mantenir una relació tempestuosa.
 George Sand recorrerà les últimes muntanyes dels Alps, que baixen cap a la plana del Vènet, i visitarà la impressionant cova d'Oliero i el temple de l'escultor Antonio Canova per acabar a Venècia, on descriurà la vida desbordant, dia i nit, dels seus canals: «No t'imagines, amic, el que és Venècia. Encara no havia deixat el dol amb què es vesteix a l'hivern, quan tu vas veure els seus pilars de marbre grec [¿]. Ara la primavera ha bufat sobre tot això com pols de maragda. El peu d'aquests palaus es cobreix d'una molsa verd tendre, i les góndoles llisquen entre dues catifes d'aquesta bella verdura vellutada, on el soroll de l'aigua s'esmorteeix lànguidament amb l'escuma del rastre. Tots els balcons s'omplen de testos de flors...»

Autorenportrait

George Sand És el pseudònim masculí d'Amandine Aurore Lucile Dupin, nascuda el 1804 a París però criada per la seva àvia al poble de Nohant. Malgrat casar-se molt jove amb el baró Casimir Dudevant, va dur sempre una vida pròpia, amb incomptables amants ¿entre els quals Alfred de Musset, Fryderyk Chopin i, probablement, Marie Duval. D'idees avançades i precursora del feminisme en la defensa dels drets de les dones, Sand va escriure incansablement, sobretot articles, novel·la i teatre, i va mantenir una presència molt destacada en la vida intel·lectual de l'època. En política, va celebrar l'abdicació de Lluís Felip I el 1848 i l'adveniment de la Segona República. Retirada a Nohant per escriure, hi va morir el 1876.

Weitere Details