La nació literària de Joan Fuster

Zusatztext

Des que, en l'últim terç del segle XVIII, Johann Gottfried Herder començà a difondre el seu concepte de "volkgeist" o esperit del poble, amb atenció especial a reivindicar la unió indestriable entre nació, llengua i literatura, s'obriren les portes a un replantejament global dels estats territorials europeus que els seus deixebles romàntics confirmarien i divulgarien al llarg del segle XIX, ajudant a la conformació dels estats nació contemporanis. En les terres catalanoparlants, l'anàlisi que en feu Joan Fuster és fonamental: des del seu concepte de nació, entesa com una comunitat unida per l'ús de la mateixa llengua, amb un paper determinant de la literatura, fins a la dissecció rigorosa, amb el seu agut bisturí, dels dèficits inherents a un circuit literari sotmès o simplement tolerat, però desprotegit dels beneficis del suport d'un Estat nació. Una singularitat europea que va merèixer la mirada atenta i apassionada del nostre intel·lectual més influent i que ací s'estudia amb profunditat.

Autorenportrait

Vicent Simbor Roig (Alginet, 1951) actualment és professor emèrit del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Especialista en literatura catalana contemporània, entre les seues publicacions cal citar els llibres següents: Els orígens de la Renaixença valenciana (1980), Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva (1983), Els fonaments de la literatura contemporània al País Valencià (1900-1939) (1988), Llorenç Villalonga a la recerca de la novel·la inefable (1999), El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra (2005), La narrativa catalana del segle xx (2005), Joan Fuster: el projecte de normalització del circuit literari (2012), Llorenç Villalonga, ironista i jogasser (2013) i Al voltant de la narrativa catalana contemporània (2021). En col·laboració amb Ferran Carbó, La recuperació literària en la postguerra valenciana (1939-1972) (1993) i Literatura actual al País Valencià (1973-1992) (1993).

Weitere Details