I del cel van caure tres pomes

Zusatztext

L'Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n'hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d'aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d'una traducció que fa obrir la gana.

Autorenportrait

Nariné Abgarian (Berd, 1971). Màgica en les transicions de l'humor a la gravetat, de la tragèdia al lirisme meticulós, Nariné Abgarian ha construït un univers narratiu que reflecteix amb justícia i orgull l'Armènia on va créixer, per bé que Maran pugui ser qualsevol altre paisatge humà en extinció. Es va especialitzar en llengua i literatura russa a Erevan, avui viu a Moscou i ha publicat llibres per a infants, joves i adults que la situen, segons mitjans com el The Guardian, entre els autors contemporanis més interessants del moment.

Weitere Details