La rialla roja

Zusatztext

La rialla roja comença en el deliri del camp de batalla, i en unes poques pàgines aconsegueix que experimentem la follia i el patiment d'aquells que es veuen abocats a formar part activa d'una guerra. El protagonista, després de rebre una ferida greu, és enviat a casa, on per fi es trobarà a resguard, protegit per l'escalf de la família. Tot i així, no pot treure's de sobre la sensació que l'horror l'ha seguit fins aquí, com si la barbàrie s'hagués escapat de les trinxeres i s'estengués per la vida quotidiana, infectant pobles i ciutats. Andréiev, mestre indiscutible de la literatura russa, presenta la guerra com un estat mental, una bogeria encomanadissa que es va apoderant del món sense que gairebé ningú no se n'adoni.

Construïda a partir de fragments de diversos manuscrits, La rialla roja és una narració antibel·licista a mig camí entre el terror d'Edgar Allan Poe i la literatura expressionista. Un llibre que va convertir Leonid Andréiev en un dels escriptors russos més admirats del seu temps.

Autorenportrait

Leonid Nikolàievitx Andréiev (Oriol, Rússia, 1871 - Mustamäki, Finlàndia, 1919), narrador i dramaturg prolífic, està considerat un dels escriptors més talentosos de l'Edat de Plata de la literatura russa. Tanmateix, les seves desavinences amb els excessos de la revolució bolxevic el van fer exiliar-se a Finlàndia, on moriria amb només 48 anys. Per aquest motiu, tot i haver sigut un dels autors més llegits de l'època, les seves obres van quedar oblidades als arxius de la Unió Soviètica fins fa poques dècades. Els seus relats llargs, comparables als de Txékhov, s'emmarquen en la millor tradició de la narrativa russa. Tot i així, és en obres avantguardistes com La rialla roja on la seva veu es torna més genuïna.

Weitere Details