El Ciclop

Zusatztext

«Quan li pujava la febrada, afirmava sense immutar-se que el temps no té passat, present i futur, sinó una sola tela sempre estesa en un sol sentit. I que ell ja havia viscut totes les vides que hi ha a la tela, incloses les del futur».
 
 El cas de Guillem Ponç, àlies el Ciclop, fill bastard de Guillem de Berguedà i d'una tal Jussiana, no accepta terme mig: o és un foll o és un geni. Té aspecte de monstre, i diu que ha viscut totes les vides d'aquesta novel·la aparentment infinita. Que participem d'una vida única; que som una espècie d'intel·ligència col·lectiva. Si ens hi fixem, doncs, ens adonarem que també nosaltres hem viscut les peripècies que es narren aquí. Les múltiples
 encarnacions del Ciclop ens fan viatjar per racons ignots del mar Mediterrani i desert enllà, ens fan beure d'una enorme riquesa de cultures i ens sorprenen amb aventures que podrien sortir de "Les mil i una nits". Amb aquesta novel·la, en la qual va treballar anys i panys fins a veure publicada, Jordi Cussà es refermava en el seu projecte de més envergadura i exigència creativa: la Trilogia de la Civilització.

Autorenportrait

Jordi Cussà Balaguer va irrompre l'any 2000 a la literatura catalana trencant el motlle del mil·lenni: "Cavalls salvatges" significava un aire inèdit a les nostres lletres i posava damunt la taula de manera descarnada i, alhora, juganera i lluminosa, els anys més crus de l'heroïna al pinyol del país. Descobríem, per la porta del món ionqui, un narrador èpic de primera línia, cosa que va quedar demostrada en obres com "Formentera lady", "El primer emperador i la reina Lluna" i, de manera molt destacada, en la Trilogia de la Civilització, que comença amb "La serp" (reeditada a Comanegra amb una profunda revisió de l'autor) i continua amb "El Ciclop" i "Les muses".

Weitere Details