La Sèquia de Manresa, una infraestructura hidràulica medieval

Zusatztext

La Sèquia de Manresa és un canal, construït durant el segle XIV, que actualment capta un cabal de 1250 l/s del riu Llobregat. La derivació s'obté mitjançant una resclosa situada als peus del Castell de Balsareny. Després d'un recorregut de més de 26 quilòmetres l'aigua arriba al terme de Manresa, a l'indret de l'Agulla. En aquest punt es parteix en dos braçals que es despleguen sobre els vessants de Viladordis i del Poal. Ambdós braçals distribueixen els cabals necessaris per satisfer 800 hectàrees de regadiu i també, a través seu, es subministra l'aigua per a usos domèstics i industrials a la ciutat de Manresa. La seva construcció ja va estar envoltada d'entrebancs i, al llarg dels anys, la història de la ciutat ha anat lligada a l'explotació d'aquest ric recurs hídric, no sense haver d'afrontar multitud de conflictes d'interessos entre manresans i forans, entre regants i industrials. Aquesta obra pretén, mitjançant la contextualització amb molts d'aquests episodis històrics, explicar l'evolució dels usos de l'aigua del canal així com la tecnologia emprada al llarg dels anys.

Autorenportrait

Jordi Vives Costa és professor titular de la UPC-Manresa. Ha impartit docència durant més de 30 anys en l'àmbit dels fluids, les màquines hidràuliques i els motors tèrmics. El seu camp de recerca és la mecànica de fluids computacional, CFD. És autor d'una tesi doctoral sobre el mòdul hidromètric de la Sèquia de Manresa.

Weitere Details